Esbós previ Les Ballarines, Edgar Degas

jueves, 1 de noviembre de 2012

A un anònim

Per sort, hi ha objectes, situacions i accions que ens meravellen. Tots i cadascun de nosaltres ens topem en la nostra vida amb una d'aquelles coses davant de les quals un queda astorat i s'ha de resignar, caure de genolls i reconèixer la bellesa que es presenta davant dels ulls. He de reconèixer, sota el meu parer, que una d'aquestes coses per mi és el dibuix.
El traç és quelcom que sempre m'ha fascinat. És el germen de la creació, la cèl·lula primera que, en alguns casos, donarà a llum una composició equilibrada, esdevindrà la frontera d'uns colors brillants, dotarà de vida paisatges i figures i li conferirà a l'obra d'art aquella especificitat, aquell caràcter autònom, aquella àurea de la que tant parlava Walter Benjamin.



Per aquest motiu avui reclamo l'atenció sobre un dels més grans pintors, si no el qualitativament més destacat del tardomanierisme italià, precursor innegable del nou corrent que assolaria l'Europa del XVII: el Barroc. I aquest artista no és altre que Federico Barocci. 

Nascut a Urbino i havent passat tota la seva vida a Roma, és el nexe que uneix la línia de pintors que innaugura Correggio i culmina amb Caravaggio. I és ben cert que Barocci reuneix característiques dels dos pintors: el clar ús del color "a la veneciana", els traços ràpids i vigorosos, vitals; la innocència i dolçor de Corregio i l'instint de moviment, la quotidianitat i l'ús de l'anècdota com a lema de Caravaggio. 





Les temptatives del traç en el cor de la creació, totes elles observades en els seus esbossos, ens ajuden a comprovar la immediatesa del seu dibuix i de les emocions de les seves figures, l'instant capturat d'una manera tant personal com reflexionada. En resum: els seus dibuixos són indubtablement humils.










Encara que la meva opinió personal (potser equivocada) que l'obra tant sols esbossada ens dóna més indicis sobre la veritable intenció de l'art de Barocci -i és per tant, més interessant-, he de reconeixer tanmateix que en l'obra finalitzada hi ha una vitalitat amplificada gràcies a l'ús del color. I és que el color de Barocci ens ocuparia un tema a part. Colors satinats i avellutats, suaus i agradables com la pela de préssec o la seda més luxosa regnen estances amb una composició cuidadosa i atrevida.





Més enllà de l'èxit assolit a la seva època i de la (gairebé) completa desconeixença actual, més enllà dels seus temes perfectament escaients a la rígida Contrarreforma o del seu estil titllat d'"amanerat", Barocci és, com els grans, un artista que en molts aspectes s'avança dècades al seu temps. L'instant, el temps fugicer, el moviment més natural i el gest concís l'acosten sense cap mena de dubte a la més rabiosa contemporaneïtat, i des dels ulls de les persones d'avui, el seu art és quelcom que s'acosta a allò subtil, feble, bell.
A un anònim.

2 comentarios:

  1. Hola presiositat, clar que has de venir que te trobu a faltar !!! aixo es casa teva i la energìa que transmets ens alegra a tots la vida.
    Un petonàs ben fort reina .....T'ESPERO AVIAT.

    ResponderEliminar
  2. Perdona reina per no ferta cap comentari sobre aquesta entrada tan bonica....es la ignorancia filla meva.... amb fixo amb las fotos i pro , pero escrius molt bè. Petonsssssss.

    ResponderEliminar