Esbós previ Les Ballarines, Edgar Degas

martes, 28 de febrero de 2012

Carta al director

Delicadesa, dolçor, exquisitesa.

Són alguns i més senzills adjectius que es poden atribuïr al pintor francès François Boucher. 
Hauria de ser de sentit comú i aplicable com a norma bàsica el principi de la no-intervenció de la mirada contemporània respecte el passat. Evidentment és un mètode, en la pràctica, impossible: tota mirada cap al passat està condicionada per la nostra percepció actual, amb totes les connotacions que la nostra cultura i història ens han proporcionat. 
Tanmateix, ha de ser la intenció d'un bon espectador i amant de l'art la de netejar la seva visió de convencionalismes i mites absurds, sovint, molt difícils de dissipar.
El rococó francès sempre s'ha entès, des de la seva pròpia etimologia, com un estil o corrent artística capritxosa,  aburgesada i cursi.
Però, sisplau, des d'aquí reclamo un mínim de perspectiva i capacitat d'observació, més enllà dels gustos personals de cadascú.
Després de mirar aquest llenç de petit tamany, pintat per satisfer les necessitats socials d'una època, com a petits leimotifs de la vida cortesana francesa, preguntem-nos si cal estereotipar les obres d'art en funció d'allò que sempre s'ha dit sobre elles o veure-les d'una manera més reaccionaria a la tradició popular.



Boucher ofereix petites delícies de quadres com aquest, un elogi al cos femení, a les seves formes i a la carnositat i textura de cadascuna de les seves parts. Sovint s'ha tornat a caure en la trampa de concebre-la com un intent d'obra, diuen, pornogràfica. Però sota el meu punt de vista, de pornogràfica, aquesta obra en té ben poc. Potser seria més adequat parlar d'un erotisme desbordant, d'una sensualitat i d'un desig focalitzat en la icona de la dona com a propulsora de fantasies d'un regust literari i, inclús, mitològic.

Dieu-me que aquest quadre no sembla estar pintat amb porcellana i no amb pintura, dieu-me que aquestes teles sedoses no semblen ser il·luminades per la llum tènue de centenars d'espelmes en una cambra on regna el detall. Dieu-me que Boucher és un artista menor.