Esbós previ Les Ballarines, Edgar Degas

viernes, 2 de diciembre de 2011

El Ballet de Degas

Coincidint amb una de les exposicions actuals més interessants a Barcelona sobre els impressionistes, http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/impresionistas_es.html, aprofito per publicar en aquesta entrada  (amb el permís de l'Ariadna, que sé que li farà il·lusió), una adaptació de l'escrit que varem fer a propòsit de la imatge de l'exposició: Ballarines a Classe, d'Edgar Degas.




Degas es pot considerar un d'aquells artistes inclassificables. A cavall entre l'impressionisme i el realisme, la pintura de Degas és clarament un manifest de futur, una mirada cap allò que encara no ha passat en pintura, un pas endavant cap a la fotografia.
Podria resumir, potser amb massa valentia, la pintura de Degas en tres punts focals: Primerament el seu estil i estètica personals resulten del ressalt del color per sobre de la línia; però aquesta no desapareix del tot degut als esbossos que ressonen en la tela. Seguidament el gran treball i experimentació que féu Degas a l'entorn del moviment. I el tercer aspecte és el seu toc diferent i original dins el moviment impressionista. 

El tractament dels colors, especialment del blanc, amb els seus matisos i transparències, juntament amb la seva manera de pintar, és realment interessant perquè té una correspondència directa amb la tècnica del ballet clàssic.

 Isabel Muñoz

Actualment vivim en un món altament influenciat per l'impressionisme: les seves obres són de les més cares i més ben valorades dins del mercat artístic. Això ha fet que siguin conegudes arreu del món i hagi augmentat l'interès per aquestes: qui no coneix la sèrie dels nenúfars de Monet? Qui no se sent seduït per les formes de Le Moulin de la Galette de Renoir?
Encara que sigui difícil d'imaginar, però, l'art impressionista va causar una gran controvèrsia a l'època i va provocar així mateix un gran canvi en els valors artístics tradicionals de França i de l'Europa del s XIX.


Però deixant de banda els aspectes purament històrics, l'impressionisme és inequívocament un canvi de paradigma en la manera de veure i mirar. És precisament en aquest moment quan es construeix la mirada moderna, quan, més enllà de la preconcebuda "mirada fresca", la seva és una manera de mirar auto-reflexiva; és precisament el fet de pensar sobre la pròpia mirada, (i per extensió sobre la pintura i els seus límits) que la converteix pròpiament en moderna.

 


Claude Monet, Sèrie dels Nenúfars.

El tema de les ballarines va ser representat per Degas no menys de 600 vegades en pintures, dibuixos, estampes i escultures.
El ballet va ser freqüent  en la seva obra durant ni més ni menys que quaranta anys. Veia la dansa com un tema que permetia combinar el seu interès per la modernitat amb les referències amb l'Antiguitat.






Petite danseuse de quatorze ans, Edgar Degas (1879-1881)







Però no és fins al final de la seva vida que la seva pintura pateix un canvi cap a una major abstracció: la intensitat del color i la forta presència expressiva de la línia, amb la qual volia comunicar l'angoixa i la inseguretat de l'ésser humà.





La Tassa de Tè, 1894. Edgar Degas.

Ballarines a Classe (1880) demostra l'ull de Degas per la composició innovadora i poc ortodoxa, fruit de la influència de les estampes japoneses,  que combina les forces tradicionals i les modernes.
El conjunt d'elements articulen l'atmosfera de la sala: en ella hi sentim el murmuri i les rialles de les ballarines, el grinyol del parquet, i unes notes suaus en segon terme. En l'obra, les finestres hi aporten frescor, que fan que aquesta respiri, que hi circuli l'aire. Ens trobem davant d'una composició rítmica, dotada d'un moviment controlat però distès, que es correspon amb el ballet: una disciplina continguda i plàstica alhora.


Ballarines a Classe, 1880 (Edgar Degas)

La importància no recau tant en el tema en sí, sinó en la manera de representar-lo. Per Degas, el que és més rellevant resulta ser la captació d'un instant de llum i moviment, projectant-lo en l'atmosfera de l'obra.
Obviament no podem deixar de banda la inestimable influència que va tenir la fotografia en l'obra de Degas (i veceversa), ja que gràcies a aquesta, l'artista tracta l'ull com un projector capaç de col·locar-se a qualsevol alçada i lloc.
Degas, conscient que no n'hi havia prou amb canviar els temes, sinó l'espai plàstic tradicional, es va convertir en una peça clau i essencial pel naixement de la pintura contemporània

No hay comentarios:

Publicar un comentario